Exemple simplificat: cal descomptar reserves i marge operatiu. El gràfic mostra capacitat física, no garanteix continuïtat d’aplicacions.
La suma dels recursos instal·lats no és la capacitat que es pot comprometre sense més. Cal considerar el comportament de la plataforma durant una fallada o un manteniment.
Pensar en N−1
Si un node deixa d’estar disponible, les càrregues poden haver de continuar amb els nodes restants. El dimensionament ha d’analitzar si aquests recursos sostenen el treball previst i amb quines limitacions. N−1 descriu l’escenari de treball amb un node menys; no garanteix per si mateix la continuïtat de totes les aplicacions.
Un exemple de memòria
Tres nodes amb 256 GB cadascun sumen 768 GB físics. Si un no està disponible, queden 512 GB físics als altres dos. La memòria reservada per a la plataforma i el marge operatiu redueixen la quantitat assignable a càrregues. És un exemple simplificat, sense comptar reserves particulars ni polítiques d’admissió.
La CPU i l’emmagatzematge també compten
La memòria és només una part. Cal revisar el consum de CPU, les latències, la xarxa i la protecció de dades. En entorns hiperconvergents, una fallada o una reconstrucció pot canviar alhora el marge de capacitat i el rendiment de l’emmagatzematge.
Mantenir també consumeix marge
Una actualització planificada pot generar un escenari semblant al d’una fallada: menys recursos disponibles durant un temps. Els procediments, les finestres i les proves de manteniment s’han de connectar amb el disseny.
Què convé demanar
Una proposta ha de distingir recursos físics, capacitat útil, marge de creixement i comportament esperat amb components indisponibles. El criteri de disponibilitat es decideix segons la criticitat i les dependències de l’entorn.